diumenge, 14 d’octubre del 2007

Em deixo d'hòsties.

S'ha fet un bon torneig, i hem fet un molt bon torneig. A qui ens agrada els esports, en aquest esdeveniments encara que siguin partits de costellada, hi gaudim de valent, doncs quan hi participes sols penses en que fas el que t'agrada i físicament et fa sentir la descarrega de la rutina del dia a dia ajudant a desembossar els corcolls.

Bé però d'avui, em quedo amb aquest dibuix del meu fill, que ha sortit de casa amb llibreta, llapis i goma i desprès m'ha donat aquest premi. Per ell sols hi era jo al partit.

(He dinat molt bé, cargols, hem fet una excursió amb les bicicletes una colla d'amics amb els nens, i hem berenat a la Roca Foradada.)

Un dia fantàstic.

2 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I són les coses petites les que ens donen felicitat, digues que sí!!

Sovint, les coses que no tenen preu, només tenen valor per a nosaltres. I aquest valor no és quantificable.

Frueix d'aquest moment!

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Carai, tio, un dia fantàstic i a sobre has quedat guapo a la foto, vull dir al dibuix. Els fills, els fills... quina meravella!!!

El Víctor tan encertat, i a sobre envejo el seu pendent, la paella que va menjar l'altre dia (a casa de ma mare, especialista en paelles, dissabte hi ha havia estofat de vedella amb patates, que també m'agrada molt, que consti)i, també, per suposat, com no?, els cargols que tu t'has menjat aquest diumenge.

Enhorabona!!!

Salutacions fraternals