NOTA ( COMENTARIS )

Volia fer saber que desprès de llegir el comentari i opinió a Espai Vallromanes, he decidit eliminar la moderació de comentaris, o sigui, tothom des de el respecte és lliure de publicar els mateixos.

També la decisió ve donada a que alguns comentaris meus a altres blogs no han estat publicats i no m´agradat.

UTILITZA´NS

Com és el lèxic de complex i com depèn de la manera que es tergiversa. El mot de fet també es pot utilitzar metafòricament ( com fa la poesia ) :

Jo puc considerar el Govern com un objecte.

I perquè no ? Utilitza el Govern en benefici de la teva qualitat de vida, doncs si tu millores, jo milloro.

Utilitza´ns Etimològicament derivat de útil Etim.: pres del llatí ūtĭle
Utilitza´ns adj. Que pot servir; capaç d'obrar o d'esser usat beneficiosament.
Utilitza´ns ¿Qual utilitat se segueix de les corts que'l rey fa tots anys?, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Volents provehir a utilitat de la ciutat, Consolat, c. 43.


Si que s´utilitzen els objectes i les coses i per això el govern és una cosa a ser utilitzada per i per al poble en benefici del poble. Crec que el govern és un bon objecte si s’utilitza adequadament.

Com podem comprovar l´us del lèxic pot esser entès o no, tot depèn de com ho fas raonar.

RAONAR:
1. intr. (i ant. refl.) Fer ús de la raó; discórrer per l'enteniment; cast. razonar, discurrir. Tu veus que [los bruts] no entenen ne's rahonen, Metge Somni i. Per lo qual rahonament ve hom en conexença de les coses que no sap, rahonant de aquelles que sap, Genebreda Cons. 241.

2. tr. Sotmetre al raonament una cosa; justificar-la o explicar-la amb raons; cast. razonar. «Provaré de raonar la meva opinió». a) Defensar amb raons, amb arguments. En la serp e en lo gall hauia esperança que rahonassen son dret en la cort del rey, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Lo canonge... raonava un plet a una pobre fembra, Llull Blanq. 73, 4. Si algun hom ha pleyt ab la Senyoria, e per si no pot auer auocat qu'el raon oontra la Senyoria, Cost. Tort. III, iii, 4. No és qui entrevengue per rahonar e mantenir lo contrari, doc. a. 1437 (Capmany Mem. ii, 234)

GOVERN:
1. ant. Timó, aparell per a dirigir una embarcació; cast. timón, gobernalle. Laut de barcha qui no port gouern, Leuda Coll. 1249. Item un govern de la barcha, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412). Naus, caraveles sens rems e veles, carta, govern, Spill 8548.

2. Acte i efecte de governar; cast. gobierno. a) Acte de dirigir una embarcació, un vehicle. Guia del carro seu tramès aquell sots govern de Triptolom, Alegre Transf. 47. El gobern obtindria d'un buch de bona marca, Llorente Versos, ii, 79. «Estar sense govern» un vaixell: no obeir al timó, no tenir capacitat per a navegar així com cal. Vós, senyora Princesa, que del món sou la tramuntana on tots los mariners prenen gouern, Tirant, c. 276.—b) Acte i efecte de dirigir i administrar la vida, el funcionament, especialment d'una col·lectivitat. No'm desempareu... quan e jo més menester vostra ajuda e vostre govern que abans, Llull Blanq. 4, 2. Havem perdut nostre rey... e som romasos sens hereu e sens govern, per què la terra sta en gran perill, Desclot Cròn., c. 2. La primera llei fou dita pel govern del rusc humà, Alcover Poem. Bíbl. 16. Escatint el que més convenia al bon govern de les terres i de la casa, Pous Nosa 13. No tenir govern: no saber administrar, no tenir capacitat per al maneig d'una empresa, d'uns interessos, etc. «Aquesta casa ha vingut a la ruïna perquè la mestressa no tenia govern».—c) Norma de conducta, de manera d'obrar. Ab moltes gales feya fer sales e bells convits, ab tal govern lo temps d'hivern axí'l passava, Spill 1495. O pare nostre, o gouern nostre, Eximplis, ii, 319.

3. Forma política segons la qual és governat un Estat. «Govern monàrquic»; «govern republicà»; «govern absolut»; etc.

4. Conjunt dels qui porten la direcció política d'un Estat; cast. gobierno. «Ha caigut el Govern». D'aquell revifament del país degut al sobtat canvi de govern, Pons Com an. 69.

5. Càrrec o dignitat de governador, de governant; temps que dura el càrrec; lloc on s'estén la seva jurisdicció; cast. gobierno.

6. Edifici on resideix el governador o on funcionen les oficines d'aquest càrrec; cast. gobierno. «Hem d'anar a les dotze al Govern Civil».

7. Allò que abriga o que dóna força i defensa contra el fred, contra la inòpia, la fam, etc. (val., mall., men.); cast. alimento, abrigo. «Aquesta capa tan gruixada dóna molt de govern».

Gracies Espai Vallromanes

Gracies Espai Vallromanes.

M´agrada la benvinguda que més benvinguda encara sia. Fa dos dies que no publico cap coseta, i quan he mirat el meu correu he trobat uns quants comentaris pendents d´aprovar. Ho he fet, malgrat ratllen l´insult. Ho he fet abans de llegir que no agrada la moderació de comentaris, però de moment i a no ser que algú perdi l´olla, estic publicant els comentaris. Hi ha uns quans comentaris Anonymous ( T.I.) però que tots sabem que no ho són. Tallo el rotllo i agraeixo de nou la benvinguda.

Salut a Vallromanes

Anna Simó a Vallromanes

Avui Anna Simó ha estat recolzant MxV- ERC a la campanya de la candidatura de la llista que encapçala David Ricart.
He de dir que si hi ha algú que busca la participació ciutadana , així com intentar estar en tot moment prop dels Vallromanins, de moment aquests son MxV-ERC.

Les jornades de les passejada amb carro, són un èxit. però el que hi ha darrera en el missatge és lo més important. Crec que la RENOVACIÓ és no sols necessària, ÉS, el futur d´una qualitat de vida, que pocs racons privilegiats prop de gran nuclis urbans han assolit.