dilluns, 15 d’octubre de 2007

foscor dins la lluentor


La ment que no pas la persona et passa males jugades, algunes amb decurtació per enfadament i d'altres eternables. Difícil situació la de dominar l'impuls del cervell, matèria fosca gràficament identificada aquí. A estones dius que ho entens i ho tens clar, desprès et fas un embolic i no tens res clar. D'aquestes situacions, tard o d'hora prendràs decisions, i llavors (equiliqua) l'has cagada o l'has encertada. Seguidament has de viure amb els fets, tot i que ingènuament fas del futur present, una màscara del passat, de falsa aparença de què algú o alguna cosa es revesteix, o pot llevar-se la màscara i cessar de fingir i d'obrar amb dissimul, però potser has fet tard.


2 comentaris:

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Ja ho has dit tu; res a afegir, doncs.

Salutacions company. Tu ara deus estar dormint, i jo torno a patir d'insomni, va a èpoques, i jo t'endevino mentre dorms a través dels vidres de la finestra del menjador.

Baudelaire ha dit...

L'artiste n'est artiste qu'à la condition d'être double et de n'ignorer aucun phénomène de sa double nature, d'une dualité permanente, la puissance d'être à la fois soi et un autre.