Anònim o la pena de no tenir personalitat (part 2)
L’anonimat es podria emmarcar dins moments puntuals de feblesa, de voler protegir les teves dades privades, la por d’assumir el teu error, les ganes de fer mal gratuïtament amb l’eina de la mentida. Com dic, en un moment puntual algú pot caure en aquest parany.Bé, la cosa pot ser anecdòtica sempre que l'anonimat sigui constructiu. Es pot ser anònim amb l’altruisme envers altres persones o llocs. ( això és un bon anònim ).
Però hi ha que tenir cura quan un fa ús de l’anonimat com eina de menyspreu o insults .
Però hi ha que tenir cura quan un fa ús de l’anonimat com eina de menyspreu o insults .
Perquè?
És quan esdevé una malaltia que necessita tractament i ajuda. Normalment aquest tipus d'anònim viu en un món diferent, un món d’odi, tristesa, solitud, “ego-eclíptic”.
La veritat, si analitzes la situació d’aquest tipus d’anònim, l'últim que et ve a la ment és odi, doncs saps, que una persona per arribar a aquest estat, arrossega darrera seu, el fracàs i la desesperació de no haver sabut ésser una persona modesta i senzilla i que la prepotència i l’ego està corroïen el seu ser interior.
Entrades
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
14 comentaris:
Josep Maria, no sé perquè permeteu que embrutin els vostres blogs amb tanta púrria.
No es pot discutir amb qui no aporta raons, sinó només insults escudant-se en l'anonimat covard.
No els doneu canxa i feu-los fora de casa vostra, el vostre blog.
Salutacions cordials
Víctor Pàmies
[Raons que rimen]
Gracies Víctor. Dona gust llegir paraules d'ànims i amb seny. He volgut no moderar els comentaris per a poder tenir una participació sana, però és difícil pel que es veu.
Una abraçada
Josep Maria, m'agrada el post que has escrit. Al final el que dius és cert. També és cert el que diu en Víctor; m'ha deixat el mateix comentari a mi. Sé que vas reconèixer que per una argumentació meva vas deixar de moderar els comentaris. Però aquí, en aquest poble hi ha gent malalta, realment el que és diu malalta, en el sentit del teu post. O no tenen res més a fer?
No sé d'on treuen el temps per a dir tantes desbarrades, quan se suposa que ells treballen i quan, en teoria, i segons ells, jo tinc les 24 hores del dia per tocar-me les dallonses, sabent que tot és molt relatiu.
Jo un dia vaig comentar dins l'assemblea virtual de la xarxa "Red Progresista" a la que pertanyo: "ho sento no havia pogut llegir el correu electrònic que heu enviat durant el matí perquè jo no treballo i vosaltres ho heu pogut fer perquè treballeu". Entens què vull dir? Molta, moltíssima gent es passa el matí a la feina xatejant, llegint i enviant correus electrònics; aquesta és una de les seves feines principals, comprovat!.
Quan en teoria no treballes, has de dedicar-te a fer moltes coses, a casa i fora de casa..., seguint simplement les recomanacions de l'Institut de la Seguretat Social; has de mantenir-te en actiu, col·laborant a nivell social i també cuidant de tu, de la teva família, de casa teva, etc. No sempre és possible però es fa el que es pot.
Per què explico tot això, perquè amagar-ho quan hi han anònims covards que ho van dient a destra i sinistra? Ja ho vaig explicar en el seu moment. Tampoc cal amagar-se de res. Jo mai no he escrit un anònim en els tres anys gairebé que porto escrivint blocs. Sempre he donat la cara i sempre he estat conseqüent amb el que he fet i el que he dit. No puc amagar-me del que sóc i faig, per molt que m'amagui sempre em trobaré amb mi mateix, si més no. Sóc un entusiasta de la veritat, no sóc pas perfecte, evidentment. No m'importa que la gent sàpiga coses de mi que tampoc són res de l'altra món, sinó d'aquest mateix.
I enllaçant-lo amb el tema: jo no recomanava moderar els comentaris perquè la meva experiència en tots aquests anys m'havia demostrat que era contraproduent. Llevat d'algunes excepcions, com les persones que escriuen anònims en els nostres blocs de Vallromanes, quan tens un bloc personal normalment no es moderen els comentaris. De fet en totes les xarxes que jo em moc a nivell nacional, estatal i internacional cap de les persones amb les que jo m'interelaciono ho fem. Rarament en els blocs personals la gent insulta, encara que algunes persones escriuen com a anònims -m'imagino que ho fan per motius com els que tu descrius, tenen por de rellevar la seva identitat per represàlies a la feina, etc.-. Normalment, ni insulten ni et falten al respecte. Només en els casos de certes persones és on jo he pogut veure insults de tota mena, i són en els blocs de persones properes a nosaltres, precisament, aquestes que fan els anònims a Vallromanes.
El teu bloc és personal però toca l'àmbit de Vallromanes i per això t'insulten els anònims perquè els anònims que insulten estan localitzats precisament a Vallromanes, no a d'altres contrades.
Bé, tota l'explicació ve a conte d'això, la meva experiència com a blocàire fora de l'àmbit de Vallromanes m'aconsellava no moderar els comentaris, però dins de l'àmbit de Vallromanes on existeix aquest peculiar grup de simpatitzants de CiU Vallromanes que estan acostumats al despotisme exercit des del seu propi partit, fan les coses que no s'hi fan enlloc.
Allò contraproduent de moderar els comentaris és que la gent quan veu que són moderats i no poden veure el resultat del que escriuen immediatament, en general s'abstenen de fer cap comentari, i això perjudica prou la comunicació entre el blocàire i els seus lectors, perdent aquesta valuosa riquesa i el sentit originari del que ha de ser un bloc.
Jo sé que als meus blocs d'ITACA sempre tindré gent respectuosa, de moment, ni de lluny hauré de moderar-hi els comentaris. Dins d'ESPAI VALLROMANES la cosa canvia, i ja veurem com ho vaig fent d'ara endavant.
Tu, evidentment, fes el que creguis convenient, malgrat que t'he vist molt fort davant totes les envestides i ho has aguantat molt bé. Per suposat que t'agraeixo les defenses que has fet per la part que em correspon. No he escrit més coses no per no voler recolzar-te sinó per no "liar més la troca" i ja en tenia prou amb el que rebia al meu bloc. En tot cas, moltes gràcies. T'estic molt agraït, i reconec que fas una molta bona feina pel poble i saber que ja no estic sol com al principi quan vaig arriscar-me a obrir ESPAI VALLROMANES per enfrontar-me tot sol amb aquest poder dèspota del municipi em reconforta molt, entre d'altres coses, perquè sé que ja no sóc tan necessari. Espai Vallromanes ja no cal que sigui el bloc de referència, hi haveu ja molts que fins i tot podeu prendre el relleu (o sigui quedar-vos sols) algun dia i jo pugui estalviar-me feina, que ja és dur haver de fer un bloc en català per la gent d'aquí i una versió hispana per tots els meus del continent americà. El traductor automàtic no ha estat mai una bona solució, malgrat que sí una sortida al pas. Tanmateix jo em veig obligat, per les circumstàncies a fer una doble versió d'ITACA2OOO NEWS, i això és molta feina i més quan haig de centrar-me molt en Espai Vallromanes. Per això no dic que no sigui possible que algun dia deixi aquest Espai i em dediqui només a ITACA que és la meva creació més preuada i enllà on puc realitzar-me del tot com a creador.
Bé, gràcies per tot, gràcies per estar "allí" també. I rep una gran i forta abraçada de part meva. T'ho mereixes amic!!! No som únics però crec que ara sí que som necessaris, aquest poble ens necessita com a portantveus de les barbaritats que s'estan cometent. De moment, compta amb la meva col·laboració en el que necessitis. De moment estic aquí també com tu, com el David, com el Josep, com tots els altres, donant la cara i rebent els cops, però cal fer-ho, de moment no podem tirar-nos cap enrere, ho tinc molt clar, doncs a Vallromanes hi ha molta mala fe per part de diverses persones i això cal aturar-ho com sigui.
Salutacions company
El Sr. Gomara hauria de fer una reflexió: Perquè ha començat tot això? Si féssiu un repàs de l'embrió blocaire dels darrers mesos us adonarieu que sou vosaltres els que heu començat tota aquesta cadena. El Sr. Gomara pot insultar (he llegit moltes mentides i insults a persones com l'alcaldessa) i doncs, què espera? Acció-reacció. Entenc que costa pair això d'estar a l'oposició però si haguèssiu encetat una política d'oposició constructiva per contes de l'embolica que fa fort en la linia del PP, potser les coses no haguèssin arribat a aquest grau de crispació. Nomès us demano reflexió i que treballeu pel poble. La linia hooligan del Sr. Gomara condueix a situacions com aquesta. El seu estil és: "pel broc gros", de manera que careix de valor polític, no neix de la reflexió serena perquè no és un analista. El seu blob destil·la odi, afany de revenja i poc terapèutic per ell ja que alimentar-se d'això no sol·luciona el seu problema. Nomès l'instal·la en ell. Intueixo que l'orígen de tot això és el famós mur de contenció del que tant parla. Jo l'anomenaria el mur de les lamentacions. A partir d'aquest fet, ha demonitzat a un grup polític. En política, qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra. Només ha de repassar les relliscades del partit pel qual simpatitza avui (que no ahir) i qui sap demà.
Jo no escric en contra d'aquest govern, ni perquè m'hagin trencat el mur ni perquè simpatitzi, que ho faig, amb MxV-Esuerra; tampoc és cert que jo estigui a l'oposició doncs ni sóc de MxV, ni sóc d'Esquerra, i tampoc sóc regidor. Les crítiques meves cap a aquest ajuntament es remunten a fa molts anys, ja dins del mitjà de comunicació que es deia "Vallromanes.info", anava en la mateixa línia que ara, perquè la forma de fer del govern municipal no ha canviat pas, i ho sento veritablement.
Jo, en aquell moment, ni tenia cap mur trencat, ni havien fet, per exemple, les obres de la canalització del gas, però els carrers del poble ja començaven a malbaratar-se arribant a la situació insostenible d'avui dia, en la qual, ja no es pot circular gairebé per molts carrers, i alguns els has de passar sortint de l'escola mateix.
A més, la vegada anterior jo vaig votar al PSC i vaig estar criticant les primeres actuacions de MxV-Esquerra i PSC a l'ajuntament; en tinc els escrits publicats a Vallromanes.info, els tinc ben guardats i els puc mostrar. Jo critico el poder sigui del color que sigui, perquè, és cert, el poder corromp generalment a les persones moltes de les vegades. Però no el critico pas perquè sigui poder, només el critico quan es comporta de manera dèspota.
Sé que qui diu que jo tinc la culpa és aquell que no vol reconèixer que la culpa és d'ell mateix. Jo ni sóc el primer ni sóc l'únic que he començat disputes a internet. En tinc tantes de proves. Fins i tot, companys meus blocàires d'aquí del poble que estan per la meva mateixa línia, més o menys, han escrit coses molt més incendiàries que no pas jo. En general, ells mateixos solen reconèixer que jo sóc molt correcte en els meus posts. M'ho miro molt abans de llençar una notícia a l'aire, jo no visc pas sol i la meva família és diferent a mi, i no vull que es confongui a Jordi Gomara amb la seva família; malgrat que en aquest món, a vegades, aquestes coses hi passen.
També potser qui parla, un altre cop com a anònim, que segurament no són sempre la mateixa persona, poden ser dues i fins i tot tres, malgrat que el principal ja el coneguem, és la persona més egocèntrica que conec -el món gira al voltant seu- (no estic insultant pas) i això provoca, a vegades, repulses immediates en els seus lectors. Això és del tot evident, cal tenir més humilitat en aquest món. Al final "no somos nada" com deia aquell.
En fi, ara no cal pas continuar més, no cal fer els comentaris massa llargs; només dir-vos que amb diverses persones a les que jo he criticat algunes actuacions des del meu bloc, després ens hem estat fins i tot rient perquè saben i reconeixen errors i que jo no els dono treva, si puc; malgrat que m'he callat coses molt greus com el segrest de fotografies al Casal en una exposició, perquè l'alcaldessa va demanar disculpes desprès en nom de la persona que ho havia fet, per exemple. Qui em llegeix ja sap de què parlo, i molt bé que ho sap. I moltes més que em callo i m'he callat perquè a vegades no cal encendre segons quina flama.
Però bé, les persones cometem erros, però no podem permetre pas que els polítics ho facin, sinó posen en perill les qüestions de molts ciutadans, i si cometen un error que té solució que la hi posin i es disculpin; però no es pot anar amb arrogància pel món. Tanmateix el pitjor de tot que pot cometre un polític és el despotisme, el no escoltar el poble, el fer les coses arbitràriament per més que li diguin el contrari. Això cal vigilar-lo, i, lamentablement, uns aquí estem donant la cara, que no és pas agradable i fàcil i, d'altres fent i desfent en l'anonimat, a vegades, fins i tot cobrant de l'ajuntament, i, en altres casos incidint en les polítiques de l'ajuntament.
Us penseu que és divertit haver de donar la cara als blocs defensant el que creiem just? Ningú no ens paga per aquesta feina. Seria més fàcil callar i ser un "ramat domesticat", però hi havem gent que, tot i que ens dolgui, sortim sempre al pas de les injustícies, sinó fos així encara estaríem vivint com a l'edat mitjana. La societat no hauria avançat ni gens ni mica. No hi hauria més democràcia ara que abans.
Salutacions fraternals, en tot cas
En tot cas, que reflexioni qui m'ho diu i que reflexioni per què escriu disfressat en l'anonimat.
Gomara dixit: "jo no visc pas sol i la meva família és diferent a mi, i no vull que es confongui a Jordi Gomara amb la seva família; malgrat que en aquest món, a vegades, aquestes coses hi passen."
Gomara contradint el que ha escrit: "ELL ÉS EL MARIT DE LA REGIDORA DE CULTURA, i professor de secundària."
En què quedem?
Reconec això, evidentment, i no estic pas culpant a ella, amb la que sempre he mantingut, almenys, per part meva, una relació de suma cordialitat. Reconec això, però era una forma de fer callar l'anònim, i deixar-lo en ridícul, perquè continuava sent un anònim que es permetia el luxe de dir el que li semblés per aquest. I la cosa va donar resultat, acte seguit l'anònim va començar a calmar-se. Era una trampa, era la manera de fer que la seva dóna el fes callar. Ho reconec i, fins i tot, ho puc esborrar, però continuo pensant que m'ho diu un anònim quan el més correcte seria escriure simplement el seu nom i fer les paus i prou. Què i qui és un anònim per a donar lliçons a ningú?
En tot cas, quan l'anònim es retracti de certes al·lusions on ha barrejat la meva dona també, i s'hi identifiqui amb nom i cognoms, parlarem com a persones adultes i civilitzades. (És més, tinc un post de fa anys a ITACA2000 que parlava de la immigració, amb fotos de pobres immigrants i el mateix anònim em va dir, de manera totalment gratuïta: alguna cosa així com "què, les fotos de la teva família, no?
Salutacions
PD. Des d'aquí vull deixar ben clar que, de moment, jo no tinc cap cosa en contra de la Regidora de Cultura, ni de lluny, repeteixo, la nostra relació sempre ha esta ben cordial, i, des de la meva part, la respecto com a persona i com a regidora, ella no ha tingut, que jo sàpiga, res a veure amb les polítiques que jo critico, en tot cas, jo respecto i estimo, d'una manera o d'una altra, totes les persones del meu poble, com respecto a la Marisa, com a persona. Quantes vegades no hem parlat de coses, però no respecto després que s'hi facin certes actuacions sense comptar amb el poble, ni tan sols sense la seva opinió, i moltes vegades, en contra del poble i en contra de la seva opinió.
I encara que no hauria de donar cap explicació als anònims covards, deixo ben clar que ni he perdut cap feina i que a més la puc recuperar quan vulgui, perquè, amb molta honra, sóc funcionari de l'estat per partida doble, tinc dues titulacions de funcionari, les dues en excedència i les quals puc recuperar tan bon punt volgués. Si no ho faig és perquè estic "burn-out", "cremat" per les pressions a la feina, cosa bastant típica en els funcionaris. Sí tinc una malaltia, i què, tu no?. Sí, afortunadament, no haig de treballar perquè la seguretat social em paga una incapacitat laboral, pateixo una incapacitat. Bé, què hi ha de dolent? Cobrar de l'estat és dolent? Tothom, ja que estem en un món capitalista, hauria de rebre una renda bàsica per part de la comunitat (en aquest cas: Estat). Ni es contradiu amb la meva forma de pensar, ni sóc cap paràsit, com es diu per altres llocs. Hi ha d'haver-hi en una societat democràtica una redistribució de la renda, i la gent treballa segons les seves capacitats, segons el seu estat de salut, possibilitats, etc.
El pitjor de tot és que hi hagi gent malalta ocupant càrrecs de l'estat, funcionaris que tothom estem acostumats a patir, a RENFE, a Hisenda, a les aules i a tants llocs. Gent que no és capaç d'adonar-se que està malalta i està fent mal al ciutadà que requereix els seus serveis. Això sí que és greu. I, encara més greu quan ocupen càrrecs polítics que incideixen en milers i milions de persones. Aquestes persones sí que haurien d'anar al metge per tal que reconegués la seva malaltia. Per la resta, no veig on resideix el problema.
Salutacions
I per què no em deixeu ja en pau, que tinc més coses importants que fer que parlar amb ANÒNIMS COVARDS, MESSIÀNICS, EGOCÈNTRICS, ESQUIZOFRÈNICS...
Tal vegada, ja no tornaré a contestar-vos o potser sí, ja ho veurem, però de covards i miserables ho sou molt, no ho veieu? Doneu la cara, dóna igual dir-ho mil vegades, no ho fareu. Vosaltres mateixos quedeu ben retractats, perquè a més sabem qui sou. Nosaltres donem la cara. És que no sou capaços de veure la diferència, Sr. Ibáñez i cia.?
Publica un comentari a l'entrada