Ple a Vallromanes - Article x David Ricart.

Abans que res, felicitar a David Ricart i la Sonia per la seva nova patermaternitat. Desprès d’uns dies suposo que d’allò més atrafegats, en David ens explica així la seva primera experiència en un Ple a Vallromanes:


Volia reflexionar sobre el que va passar al darrer Ple, el del cartipàs. Sincerament, pensava que l'alcaldessa -i ho dic per converses que hem mantingut- aprofitaria l'inici d'aquest nou mandat per fer un canvi en la relació amb l'oposició, una nova manera de fer les coses per començar a reduir la crispació, un intent de cercar el consens amb l'oposició, i més quan aquesta oposició és amb cinc regidors, la llista més votada. Pensava que em trucaria per parlar-me dels punts que volia portar a Ple, que intentaria consensuar amb nosaltres algun punt, doncs no, no ho va fer. Com si no hagués entès els resultats, va passar olímpicament de nosaltres i va portar a Ple un seguit de mesures que al meu entendre signifiquen un retrocés democràtic de l'ajuntament. Amb el nostre vot en contra, el govern de continuïtat va decidir que els plens es continuaran fent cada tres mesos i a la sala de sempre, que es passen totes les competències possibles del Ple a la Junta de govern; des de les contractacions d’obres fins a l’aprovació –encara que sembli increíble- del padró d’habitants i la proposta de les dues festes locals, (què tenen por que votem en contra de les festivitats de Sant Miquel i de Sant Vicenç?) i que als onze organismes on l’Ajuntament hi participa només ens representaran els sis regidors del govern. No comencem bé.


Retall del blog de David Ricart.

Links i fotos de Josep Mª Garcia

Bé, en aquesta vida tots, (tu i jo) hem de saber estirar i afluixar la corda. Hem de pensar, en que és, el que la majoria vol i com aconseguir el màxim sabent que mai el suficient , per a tothom. Malauradament hi ha massa indrets i/o persones que no coneixen o entenen les majories.