El debat encara x Josep Sagarra

Després de l’estrany debat d’ahir, m’ha quedat un dubte que intento contestar-me jo mateixa: les candidates a alcaldesses d’IVall i de CiU preguntaven de debò al candidat de MxV-Esquerra “On pensava fer els habitatges de protecció oficial, si no es feien al camp de futbol?”

És que l’estranyesa de la pregunta va fer dubtar el David Ricart. D’òbvia que és la resposta: els habitatges de protecció es fan AL MATEIX ESPAI ON ES FAN EL DE RENDA LLIURE!

I encara queden propostes alternatives, que a Vallromanes són possibles, com és compatibilitzar la cura de l’entorn rural (disseminats) amb sistemes de foment de l’habitatge a preu assequible, com va molt bé explicar el David a les dues candidates que han aprovat un POUM amb una quantitat i tipologia d’habitatge que per a elles justifica fer pisos al bell mig de la zona esportiva...

En el seu moment, una de les al·legacions que va fer MxV-Esquerra contra el POUM aprovat inicialment girava a l’entorn d’aquesta qüestió: la tipologia d’habitatges que s’haurien de fer als diferents sectors de creixement (tant volem que creixi, Vallromanes?) han de permetre que s’hi puguin construir el 20% a què la Llei d’Urbanisme obliga, (article 57.3 “Els plans d’ordenació urbanística municipal han de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública, amb caràcter general, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.” Tipologia variable i diversa.

Que al camp de futbol s’hi vulguin destinar habitatges, més de la meitat dels quals de protecció oficial, és fruit de la tipologia que el govern de CiU i IVall ha previst per als sectors de creixement, no apta per a habitatge protegit (ho podria ser, evidentment) i de la quantitat d’habitatge protegit que s’ha de construir (el 20% del total: com més habitatge nou es prevegi, més habitatge protegit s’ha de fer, evidentment). L’ideal i el que ha inspirat la Llei d’Urbanisme és la combinació i la cohabitació de l’habitatge de renda lliure amb el protegit (i evitar la segregació que implica la concentració) en els diversos sectors de creixement. L'acumulació en un o dos espais és l'excepció, no la norma. En el POUM aprovat provisionalment, però, les dades dels 131 habitatges de protecció són: al camp de futbol, 44 dels 69 habitatges previstos són de protecció oficial (el 63,7%). A la Riera, 97 dels 228 són de protecció (el 42,5%). Com que creiem i fomentem l’habitatge protegit, defensem la idea de distribuir-los i, en la mesura que el creixement ha de ser menor, el nombre d’habitatges, lliures o protegits, també.

Aquest era el debat que s’havia de suscitar ahir. Perdó: ahir no. Aquest era el debat d’abans d’aprovar el POUM!