què hi passa al Casal? ( (Article de David Ricart)
16.06.2008 | 23.26 h
En un any de mandat d'aquest govern municipal hem vist com dimitien dues directores del Casal. Dues persones que havien demostrat la seva validesa al capdavant del Casal i que s’han deixat marxar. En aquest mateix any, hem vist passar pel bar del Casal tres adjudicataris diferents, Hem sabut també de l’existència de queixes de diverses persones usuàries i col•laboradores de les activitats del Casal.
Davant d’això la nostra obligació, com a grup a l’oposició, és demanar explicacions a la Regidora de Cultura i això és precisament el que hem fet. Hem demanat explicacions sobre els diversos aspectes que al nostre entendre evidencien una mala gestió del Casal. La regidora en qüestió se’ns ha ofès, s’ho ha pres com un atac personal. S’equivoca, en comptes d’enfadar-se i de, fins i tot, fer això tant lleig de criticar públicament a qui ha tingut com a directora, el que hauria de fer és analitzar perquè passa tot això i preguntar-se si ella no en té alguna responsabilitat. La gestió dels recursos humans és complexa i cal tenir habilitats per a portar-la correctament. D’altra banda, el que seria estrany és que l’oposició no preguntés pel cost de l'acte de presentació d’un llibre, del que n'és coautor el marit de la regidora.
Entrades
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
15 comentaris:
(Amb el seu permís reproduexio a continuació un comentari que he deixat al blog del Sr. Ricart i que ell ha censurat):
Sr. Ricart,
El lamentable text que acaba de publicar ja feia dies que l'esperava, però com que vostè -amb prou feines- actualitza el blog un cop al mes, no m'estranyava veure passar els dies sense sentir-lo piular... Es veu que amb els cartellets que penja a l'aparador de la botiga de Delikatessen ja en té prou.
Començaré pel final, que és el que m'afecta més directament. En efecte, el llibre "La Catosfera Literària" (Cossetània Edicions) va ser presentat el 17 de maig al Casal de Vallromanes. Vaig ser el coordinador del llibre i un dels autors juntament amb 99 blogaires més. El fet que aquesta obra -pionera en el camp de la literatura catalana- fos presentada al nostre poble hauria de ser un motiu de satisfacció, com vostè mateix va reconèixer en un comentari deixat al meu blog en el qual deia:
"Moltes felicitats per aquest premi. Feia dies que us volia felicitar. Malgrat les diferències ideològiques i estratègiques, això és un orgull per a Vallromanes.(30.5.08)
Suposo que també estarà al corrent de l'enorme repercussió mediàtica que ha tingut el llibre el qual ha aparegut a TV3, TV1, Catalunya Ràdio, iCatFM, Ràdio 4, El País, Avui, El Punt, Vilaweb, La Malla, i tots els mitjans digitals... I en tots ha sortit el nom de VALLROMANES.
La presentació va ser un èxit de participació. Vam venir 150 persones d'arreu dels PPCC, des d'Andorra fins a València. El cost? L'editorial Cossetània va assumir la meitat de la despesa del pica-pica. La resta va ser possible gràcies a la col·laboració desinteressada de nombroses persones que van posar la seva il·lusió perquè tot sortís rodó.
No veig que per què hauria de ser un problema que jo sigui el marit de la regidora de cultura, ans al contrari. M'hauria d'amagar? Faig res dolent? Havia de presentar el llibre en un altre poble? El vam presentar també a la llibreria Catalònia de Barcelona dos dies abans i el dia 8 de juliol el presentarem al FNAC TRIANGLE. Em sembla ridícul i certament miserable qüestionar aquest acte, de transcendència històrica per a la literatura catalana i, de retruc, per a Vallromanes.
Sobre la resta del seu post, no diré res. La meva dona sap defensar-se soleta. Per mi és un honor ser el seu marit i comprovar dia a dia que és capaç de desenvolupar una feina exemplar en les responsabilitats que té al servei del nostre poble. La gent ho veu i ho valora. Comprenc que això a vostè (i no només a vostè) el posi dels nervis i -en un atac de desesperació- l’ataqui com l’ha atacat... No pateixi, home. Ja sé que és dur estar a l'oposició, i més dur encara veure que els que governen ho fan bé, molt bé.
Per cert (i acabo), Sr. Ricart: ¿ens podria aclarir quina mena de relació té amb l'última directora del Casal?
Dubto que el David censuri missatges del seu blog si són mesurats i no insultants.
Jo li vaig enviar un comentari ahir i no l'ha publicat encara, tampoc.
Suposo que no mira malaltissament el blog i el correu i potser encara no ho ha llegit.
La impaciència no és bona companya. :-)
Q quedi lliure qui no hagi censurat. Jo el primer. Tot i q normalment degut a insults, i no tots. Jo torno a no moderar els comentaris, despres d'una serie de comentaris no sols insultants, eren amenaces. Estic d'acord amb VP, paciència
¿Pero enviastes el comentario como anónimo o como Yolanda López?
Quizás vio la pluma debajo de tanta letra
Per cert Sr.Ibañez. Aquí no cal demanar permís per a publicar un comentari, sempre que no es falti al respecte.
Parlant de censurar comentaris ...... fa més d'una setmana vaig enviar un al blog de la Sra. MariLuz Muñoz, Regidora de Cultura, referent al seu post " Una bona oposició? " on li deia que ja era fort que tractés al grup de MxV-ERC d'incultes " ...no els interessa gaire la cultura", però encara em semblava més fort que com a càrrec polític representatiu d’aquest poble hagi permès comentaris com el publicat per anònim en el mateix post i altres dient ... " ja era hora que ...".
Doncs ...... encara no l'he vist publicat .....
Ostentar un càrrec de Regidor/a segur que no és fàcil, però s’ha d’aprendre a actuar com a polític, i no caure en aquest tipus d'actuacions.
Estic amb el Víctor, un comentari impecable i, a més, valent; bé que tampoc és un heroi, però no s'amaga quan ha de dir les coses, al final em faré "fan" del Víctor. Per cert, ja heu llegit allò del "Patró de conducta/personalitat tipus A"?
Salutacions a la bona gent
Jordi
Víctor,
Suposo que ets conscient que cada minut i cada hora que passa va en contra del teu comentari i el torna més inconsistent... Puc entendre el teu afany de donar la cara pels altres, però em sobta aquesta ingenuïtat postissa que no fa per tu.
Et deixo aquí també el comentari que he deixat a en David Ricard (i que segurament també censurarà), el qual conec personalment pel fet d'estar al mateix partit, i que em sembla que ha obrat totalment de forma errònia.
David, jo no sóc dels 99 autors restants però vaig estar al cas del llibre "La Catosfera Literària" perquè llegeixo sovint els blogs dels principals bloggers del principat, i el de'n Toni es troba en un punt de referència claríssim.A més, com ell ja diu, és una iniciativa genial. I per com ha anat tot el procés, diria que hi ha de tot, menys ganes de buscar "xanxullos" rars i beneficis que no provinguin d'allò estrictament editorial, justament tot el contrari.
Reconec que no estic al dia de l'actualitat del vostre poble, però criticar a les persones per allò que no és i està relacionat estrictament amb la política em recorda una manera molt bruta de fer oposició (consti que ho dic només i només per aquest tema), que fins fa poc feien els socialistes a Sant Feliu, i que no crec que sigui la que hem de seguir els de l'esquerra.
Gràcies.
Déu meu! jo no sé com hi ha gent que pot tenir tanta cara i quedar-s'hi tan ample. Qui parla aquí de censurar comentaris, és gairebé l'única persona especialista en censurar els comentaris de gairebé tothom, ja siguin bons o dolents; només publica aquells de la seva "claca" en general. I els que estem escrivint aquí ja estem acostumats a que ens censuri els comentaris nostres de forma sistemàtica. No em consta que en David Ricart censuri comentaris si no són insultants, tampoc ho puc assegurar ni haig de donar la cara per ell ja que és prou grandet per poder defensar-se ell sol, però la veritat ha de prevaler sempre, és un dels valors més importants per la gent que volem un món millor si més no pels nostres fills. Quina educació hom pot donar als seus fills si sempre va mentint. En aquest sentit, el comentari del Víctor és impecable, doncs lluny de donar la cara per ningú -entenc jo- està intentant fer prevaler la veritat.
L'única cosa que hem d'agrair en tot cas a la persona que no s'adona que allò que critica és el que ell acostuma a fer, és que darrerament doni la cara en fer comentaris als blocs (no sempre però ja li està agafant el gust); això ja li honora. Ara bé, encara li queda molt per aprendre en aquesta vida perquè és ben certa aquella dita: "conforme sembrareu, collireu".
1. No he rebut aquest comentari del Toni Ibañez, tampoc el del Víctor Pàmies. Us demano disculpes, però sembla que els problemes que ha tingut el servidor m'han impedit rebre'ls.
2. No hem criticat l'acte de presentació del llibre de la catosfera, només vam demanar quin era el seu cost.
3. La felicitació va ser per haver rebut el premi Machado, no pas pel llibre en qüestió.
4. La meva vida és molt plena; la feina, la meva dona, les meves filles, els cavalls, els amics, la militància a Esquerra, les obres que estic fent a casa, etcètera,
i per tant actualitzo el meu bloc quan puc.
Ais, que en VP encara tindrà raó
Una abraçada a tots
Sr Ricart:
Excuses de mal pagador (en aquest cas de mal censurador). ¿Es pensa que som imbècils, o què?
1. Diu que no ha rebut els comentaris i que "la culpa és del servidor"... ¿De quin servidor? ¿Del d'ERC on està allotjat el seu blog? ¿I com és que només falla el seu? Li puc ben assegurar que el meu comentari va ser enviat vàries vegades en dies i hores diferents. ¿A qui vol entabanar?
2. ¿Té la barra de dir que no ha criticat l'acte de presentació del llibre de la Catosfera? Ha fet una cosa encara pitjor: qüestionar l'acte pel simple fet que jo sóc "el marit de la regidora". Lleig, molt lleig. ¿Per què no ha demanat mai el cost de les desenes d'actes que s'han fet al Casal al llarg d'aquest any, alguns dels quals han estat deu o vint vegades més costosos que aquest?? ¿Per què li ha interessat TANT aquest acte en concret? Se li veu el llautó, digui el que digui.
3. Li agraeixo la felicitació pel premi Machado, i he trobat a faltar la felicitació pel llibre de "La Catosfera Literària".
4. M'importa un rave si la seva vida és molt plena o molt buida, si fa obres a casa o es passa el dia tocant-se la fava. És el seu problema i no ve al cas. Que no actualitza el blog és evident. Com la majoria de polítics, té un blog per a fer bonic i l'activarà quan arribi la campanya.
El que no es pot admetre de cap de les maneres és la MENTIDA i aquestes excuses barates ni tan sols un nen petit se les creuria.
Però no pateixi, que ara sortiran els tres de sempre a defensar-lo, la camarilla sectària. Per molt que una mentida sigui repetida moltes vegades per moltes persones no esdevé per això veritat.
Considero que hauria de pensar una mica més abans d’escriure el que escriu. ¿O potser és demanar massa? Ja sé que cadascú fa el que pot en aquesta vida... però d’això a fer el ridícul!
Trobo força curios el comportament del Sr.Ibañez. Ara resulta que se'ns vol presentar com l'exemple de la transparència i la bona educació, quan el fet es que més d'un cop ha publicat comentaris insultant a tort i a dret a d'altres bolgs. Sovint li passa quan algú li porta la contraria. Això si, no els busqueu perquè quan li ha passat la marraneria, s'ocupa d'esborrar-los tots.
El Sr. Ibañez intenta confondre'ns atacant i posant l'accent sobre el més irrellevant de la questió, però el que no ha fet encara es dir-nos quants calers de tots ha costat l'acte de presentació del llibre. Quan parlem de diner públic, ningú no està per sobre del bé i del mal, ni tan sols el Sr.Ibañez, i és obligació dels representants públics fiscalitzar-ne els seu ús.
Dit això, el que hem fa més gràcia de tot és que es qualifiqui aquest acte de trascendència històrica per la literatura catalana i per Vallromanes, si us plau.
En aquesta vida ningú pot donar exemple, manera d’obrar, d’ésser, d’algú, que es considera com a podent ésser imitat
Publica un comentari a l'entrada