Maneres de dir-ho
XAFARDEJAR v. intr. Conversar més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne el que hom en pensa amb fonament o sense, allò que n'han sentit dir, etc.dimecres, 31 d’octubre del 2007
XAFARDEJAR v. intr. Conversar més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne el que hom en pensa amb fonament o sense, allò que n'han sentit dir, etc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
15 comentaris:
xafardejar és gratuit. Tot i que en aquest cas, és una recerca per a tenir més entrades al bloc. Preocupa too much el ranking other than la veritat. Ho trobo penós, és el que penso.
Lamentable.
Ja tenim "El tomate" a Vallromanes!!!!
Entrellum s'ha quedat a les fosques fa temp`s.Sembla que les musas s'han aigualit amb tan gin tonic.
amargados?, los tres? si
quin riure, la veritat ric de la pena de upthelove.
tornaras jaja
Crec que el que és més desafortunat i lamentable és la xafarderia en sí. Quí som qualsevol de nosaltres per a ficar-nos amb aquesta parella? Al menys han estat valents, hi ha que no ho aconsegueixen mai.
Salut
Evidentment, quan deia que era "lamentable", em referia a l'article i no pas al fet, sobre el qual no tinc res a dir, perquè entra dins de l'àmbit personal de les persones.
Hola gent,
He arribat tard al post a causa que, com que sóc el president dels meus blocs i de la meva activitat internàutica, m'he donat vacances uns dies per desintoxicar-me; especialment de la "ranquingpatia". Amic Josep Maria, quanta raó que tens. Això dels rànquings, Alianzo, tota aquesta merda, si t'hi deixes portar acabes malalt. Al final els blocs acaben sent una cosa banal, on s'hi escriuen articles curts i intranscendents de manera diària. Per què volem tot això? Que hi aporta socialment i personal? He pensat escriure sobre això. Clar que si ho escriu un altre, feina que m'estalvio i puc posar-me a veure la tele amb la meva família per exemple, o sortir a passejar amb ells. Mira, la tele no és tan negativa; uf, en podríem dir moltes coses. La 'tele s'hi comparteix' vs 'un llibre aïlla'. Carai! trenquem amb els pensaments únics! En parlaré també.
Bé al tema! Estic d'acord amb 'no sóc ningú', especialment quan diu: "Al menys han estat valents, hi ha que no ho aconsegueixen mai"; gran afirmació, collons, gran afirmació!!! i ho lligo amb el teu comentari "Hi ha fets que es jutgen per si sols i aquesta és una història d'amor". Tot plegat dues grans reflexions.
Per la resta, intentar ridiculitzar la gent que fa coses de manera altruista pels altres, com anar a cavall vigilant els perills de l'entorn per poder-hi posar remei a temps, és típic de les persones que tot ho fan de manera lucrativa, intentant aconseguir algun profit personal a curt, mitjà o llarg termini. Potser a la resta ens toca la 'pobresa' de no saber ser competitius, individualment i egocèntricament competitius, però noi, no sabem fer-ho d'una altra manera i somniem desperts creient que un altre món és possible. Somiatruites, potser, però no fem mal a la gent que no fa mal. Cosa que no poden dir els altres, els ressentits que necessiten atacar a la gent que l'única cosa que fa es posar el que té o part del que té, el que sap, la seva força, les seves habilitats, a disposició del bé comú.
Salutacions fraternals
Jordi, no puc dir res més. Tu ho has dit tot i tot molt bé.
salutacions
Jordi, sí que donaria per a molt una reflexió sobre per què escrivim els bloguers. I no seríem els primers en abordar el tema, nogensmenys.
Per a mi, cal trobar l'equilibri entre el que a mi m'interessa escriure i el que a algú li pot interessar llegir. Si només escric de cara als lectors, perdo essència, perquè escric el que "m'imposen" els lectors. I si només escric sobre el que m'interessa a mi, perdo lectors, perquè no els interessa el meu petit món. :-)
Difícil disjuntiva, sens dubte!
Víctor, també t'has apuntat a l'"efeccte Montilla" de "Polónia" (àdhuc, nogensmenys...)? ;-)
Víctor, no sé si tens raó, tens la teva raó individual per suposat i això està molt bé. M'alegro que tinguis molt clar el que has d'escriure. Tanmateix a mi m'interessen aquells lectors que els agrada el que escric. Jo escric perquè necessito comunicar quelcom que crec important pels altres i per mi. Amb dolor, jo sempre escric amb dolor. Escriure em provoca dolor, ho sento, sóc així. És com un part i fins que no ho he parit no descanso.
Penso, amb molts artistes que així ho manifesten, que si no ets fidel a tu mateix no podràs trobar fidelitats. No és una frase feta, no és demagògia. Jo no sé que volen els meus lectors, però sé que volen llegir el que jo escric, el que jo necessito expressar.
Tota expressió artística té les seves tècniques per arribar al públic. Això sí. I la combinació adequada entre allò que jo vull expressar i la forma d'expressar-ho és una de les claus, sens dubte. No és per mi la combinació entre el que la gent vol que li expliqui i el que jo vull explicar, sinó la combinació entre la forma i el contingut. El contingut és meu, la forma ha de ser compartida per arribar-hi. És el vell paradigma de la comunicació. Trobar l'equilibri, no sempre gaire fàcil, és la clau. I la "retroalimentació" o "feedback" modifica el missatge però no em despersonalitza a favor dels altres, sinó que complementa i enriqueix la nostra intercomunicació quan som capaços de minimitzar "el soroll".
Tanmateix em referia als blocaires "estrella" que escriuen el que sigui a diari per tal de no perdre l'audiència. Si bé una bitàcora internàutica en principi pot ésser simplement això, penso que arriba un moment que cal replantejar-se si això serveix per un enriquiment personal i social o simplement és un pur "divertimento" quan no una tortura o un principi de malaltia greu per culpa de tots els servidors com Alianzo que, si no hi poses distància, poden acabar convertint-te en un competidor dins d'una carrera de fons (no sé si es diu així :-) ). (Aquesta setmana pujo 500, la setmana següent baixo 300, ara necessito córrer més que els altres per tornar a pujar-hi, frenètic!!!, esperpèntic!!!, en què s'està convertit tot això??????)
Bé no pretenc ara fer una tesi, hehehe... Però penso que es un tema que s'hi pot debatre.
Salutacions
PD. He escrit a "Espai Vallromanes" tres articles seguits perquè tenia la necessitat d'expressar quelcom que jo creia important. Els "ITACA2000" segueixen de vacances, ...65-50-35-25-18-13... lectors de manera descendent!!!!!, no ho sé però ara no tinc ganes de parir, malgrat que tinc els fills a la panxa, els sento vius. Pariré quan tingui la manera adequada de dir allò que vull dir.
PD. Víctor, val, ara sí que hi escriuré. Serà molt breu el que diré i serà només per dedicar-t'ho. Mira vull dedicar-te un poema de Luís Rosales "sobre el oficio de escribir".
En el fons, no estem dient coses tan diferents. Escrius el que t'agrada, però perquè algú ho llegeixi i ho trobi interessant.
Si començo a escriure sobre l'olivera que tenia a casa i es va morir, o hi poso la llista de la compra, o el codi font d'un programa que estic parint... això no ho llegirà ningú, sens dubte.
Sobre els rànquings. El millor rànquing és la qualitat i el prestigi. El boca orella i que quan algú ve a visitar-te, es quedi amb ganes de tornar-hi o de veure-hi un escrit nou.
Si et preocupes d'això, no caldrà que miris cap rànquing, perquè segur que puges cada dia.
Però és difícil. Perquè som persones, amb els nostres cicles, amb els nostres temps, amb les nosters neures i amb les nostres dèries.
Avui estem contents i ho expressem. Demà ho veiem tot més negre i també ho expressem. I de vegades aquells escrits que t'han costat més els lectors els rtoben superficials o ensopits. I aquell que has fet d'una tacada corrent, mentre esperaves el tren, tenen prou "xispa" per enganxar.
Ostres, un post dedicat. Això sí que fa il·lusió! Gràcies, Jordi
Pense que tens tota la raó, hi estic totalment d'acord, i sí, sí que vull dedicar-te el poema que mai m'ha agradat més. No sé, a vegades em passen estes coses. Hui vull fer-te un regal a tu :-)
Che, Jordiet!!
Que has clicat la versió valenciana del traductor Internostrum?
Hehehehe, no, és l'"efecte Montilla", hehehe....
Salut!
Publica un comentari a l'entrada