divendres, 25 de maig del 2007

Anònim o la pena de no tenir personalitat


L’anonimat es podria emmarcar dins moments puntuals de feblesa, de voler protegir les teves dades privades, la por d’assumir el teu error, les ganes de fer mal gratuïtament amb l’eina de la mentida. Com dic, en un moment puntual algú pot caure en aquest parany.
Bé, la cosa pot ser anecdòtica sempre que l'anonimat sigui constructiu. Es pot ser anònim amb l’altruisme envers altres persones o llocs. ( això és un bon anònim ).
Però hi ha que tenir cura quan un fa ús de l’anonimat com eina de menyspreu o insults .

Perquè?

És quan esdevé una malaltia que necessita tractament i ajuda. Normalment aquest tipus d'anònim viu en un món diferent, un món d’odi, tristesa, solitud, “ego-ecliptic”.
La veritat, si analitzes la situació d’aquest tipus d’anònim, l'últim que et ve a la ment és odi, doncs saps, que una persona per arribar a aquest estat, arrossega darrera seu, el fracàs i la desesperació de no haver sabut ésser una persona modesta i senzilla i que la prepotència i l’ego està corroïen el seu ser interior.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Extret del DSM IV manual per a la classificació de la malaltia mental:

El trastorno histriónico de la personalidad es un trastorno de la personalidad del grupo B (desórdenes dramáticos, emocionales, o erráticos). Los individuos que lo padecen siguen un patrón general de excesiva emotividad y búsqueda de atención.


Características Quieren ser el centro de atención.
Tienen un comportamiento sexual, seductor, provocador.
Su comprensión emocional es superficial y rápidamente cambiante.
Su aspecto físico busca llamar la atención.
La forma de hablar es subjetiva, sin matices.
Autodramatización, teatralidad, exagerada expresión emocional.
Son sugestionables.
Consideran sus relaciones más íntimas de lo que realmente son.

Afegim que els hi agraden les cireres els hi fan nosa els ocells per la nit. I són tan egocèntrics que deixen pistes "intel•ligents" per que es pugui saber que han estat ells qui han fet l’anònim.

Quan jo feia criminologia a BCN al començament em feien gràcia aquests personatges. A mesura que els vas coneixent sents més llàstima que un altre cosa. Construir un univers on es pugui esser el que no es pot esser es més una condemna que un delicte.

Ser una mica culte o intel•ligent no es excusa per a esser maleducat, pedant o imbècil. Tenir llibres a casa de Rousseau, Kant o Vance no t’autoritza a pensar que un està per sobre de ningú.
Esser imbècil si. Parlar amb l’arrogància que dona la ignorància es propi d’imbecils no de savis.

Josep Maria ha dit...

Chapeau Pep S.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Hehehehehe, què dolents que sou, hehehehe, especialment l'anònim darrer és una passada.

Sempre ho dic: Qui la fa la paga, o com és diu en castellà "A todo cerdo le llega su San Martín".

I és que en aquesta vida val més crear-se amics que enemics, veritablement the "Beast" té pocs amics, són com ell i tanmateix ha sabut rodejar-se d'una gran quantitat d'enemics.

Al final és un pobre homenet

Josep Maria ha dit...

Anònim i mag borràs, han estat eliminats per l' administrador per ofensius.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Carai Pep, ja t'ho vaig dir en persona, però ens has fotut aquí un gol amb "lo" del DSM IV, hehehehe, que aquí havem d'altres amb estudis en psicologia.

Salutacions company