Sentit comú

He anat a parar a uns comentaris on el tema no és el tema que vull parlar. La frase en qüestió és preocupant, i diu així:

I què vols esperar d'un President de la Generalitat que no té el batxillerat, d'un President del Parlament que no té el batxillerat i d'un parell de filòlegs egòlatres? Misèria moral i misèria intel·lectual. Almenys els fills del Montilla sabran alemany.

A Catalunya radio, vaig estar escoltant a la Teresa Compte, i en va deixar anar una, que més d'un egoecliptic il·luminat, hauria, o no, d'entendre, però potser és demanar massa. La frase de T. Compte va estar la següent:

No es té més cultura per tenir estudis universitaris, sinó que es té cultura, si es té sentit comú.

Avui en dia malauradament el sentit comú, és el que la majoria no té, I uns quan que en tenien de sentit comú van ser:

Émile Zola (1840-1902) escritor francés, está considerado como el mayor representante del naturalismo. Tuvo un papel muy relevante en la revisión del proceso de Alfred Dreyfus. Hijo de un ingeniero italiano naturalizado y de madre francesa, Émile Zola nace en París. Su familia se traslada a Aix-en-Provence y tiene graves problemas económicos a la muerte del padre. Coincide en el colegio con Paul Cézanne. Vuelve a París en 1858. En 1859, Émile Zola suspende dos veces el examen de bachillerato. Como no quiere seguir siendo una carga para su madre, abandona los estudios y busca trabajo.

Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais (1732-1799), Dramaturgo, editor, financiero, músico y aventurero francés, de trepidante vida, es autor de dos ágiles y divertidas farsas de ambiente español, El barbero de Sevilla y Las bodas de Fígaro.Hijo de un relojero, dejó los estudios a los trece años para aprender el oficio de su padre.

“El mundo podría existir muy bien sin la literatura, e incluso mejor sin el hombre.” Sastre, Jean-Paul (1905 - 1980). Filósofo y escritor francés.

A los 17 años obtuvo su diploma del secundario(baccalaureat) y comenzó una carrera de seis años en la Soborna para la Agregation ;el examen le permitiría recibirse de profesor universitario de filosofía. Curiosamente no pudo aprobar y salió ultimo de su clase.

Apa, siau a la supèrbia.

SUPÈRBIA f.: cast. soberbia.
|| 1. Estima excessiva de si mateix amb menyspreu del altres; desig immoderat de la pròpia exaltació.

per cert, jo tinc sentit comú.

Maneres de dir-ho

XAFARDEJAR v. intr. Conversar més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne el que hom en pensa amb fonament o sense, allò que n'han sentit dir, etc.

L'alcalde del poble del costat (que governa amb majoria absoluta) s'ha enamorat. Ha deixat la seva dona i viu amb la cap de llista d'ERC que va treure 100 vots i cap regidor. La Senyora en qüestió duu el cabell tallat curtet. Vet aquí com, tot i no guanyar les eleccions, ara s'ha convertit en la primera dama. Hi ha derrotes que són victòries i viceversa. El que no es guanya a les urnes (l'amor), es pot guanyar a la vida. No seré jo qui jutgi ningú. Només exposo els fets. Hi ha fets que es jutgen per si sols i aquesta, és una història d'amor.

Al meu poble, en canvi, el cap de l'oposició (que pertany a la mateixa formació que la flamant primera dama del poble veí) es passeja a cavall protegin que el rumb del foc i d'altres perills puguin ser atacats i extingits a temps.

Cadira giratòria

No sé, fa un grapat de dies que estic apàtic i refuso entrar al meu propi bloc i altres blocs. Crec que desprès de la neteja d'estúpides aportacions anònimes he necessitat una neteja del perquè encara que sigui malament, escric. Bé, no he pogut treure'n massa cosa. El que si, és evident, és que en aquest poble, la majoria no te ganes de saber el dia a dia, ni l'importa massa el futur de Vallromanes, i es deixa portar per la corrent del poder establert, polític i financer . Això si, hi ha molta cura i preocupació egoeclíptica. A la majoria, sincerament no li preocupa el veí.

Dema hi ha ple extraordinari amb més del mateix. Nul·la informació de l'ajuntament. Same shit different day , diuen els americans.

Bé, hi ha alguna cosa que millora. Destacar activitats com el torneig de basquet, o poder veure El coronel Macià al casal, (més quan un és fill de Les Borges Blanques), i properament el 10 de novembre a les 17:00 h. Cine fòrum sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències a càrrec de l’expert d’Ecologistes en Acció, Manuel Adelantado. Pel·lícula Una Verdad Incómoda.

Felicitats per aquestes activitats i actes

.

foscor dins la lluentor

La ment que no pas la persona et passa males jugades, algunes amb decurtació per enfadament i d'altres eternables. Difícil situació la de dominar l'impuls del cervell, matèria fosca gràficament identificada aquí. A estones dius que ho entens i ho tens clar, desprès et fas un embolic i no tens res clar. D'aquestes situacions, tard o d'hora prendràs decisions, i llavors (equiliqua) l'has cagada o l'has encertada. Seguidament has de viure amb els fets, tot i que ingènuament fas del futur present, una màscara del passat, de falsa aparença de què algú o alguna cosa es revesteix, o pot llevar-se la màscara i cessar de fingir i d'obrar amb dissimul, però potser has fet tard.

Dia de neteja .

Dr. Jeckel & Mr. Hyde- Oil on Linen

The two personalities of the infamous London ripper.

Sí, he moderat els comentaris, he esborrat tots els comentaris que he trobat insultants i/o provocadors. De fet ha estat tota una experiència, el descobrir les dobles personalitats (que és, no tenir-ne) i l'agressivitat que hi ha amagada dins la persona. De moment com he dit he començat a moderar el comentari ofenós, esborrant-lo. Ja tindré temps de moderar la publicació si continueu amb amenaces i insults, (second chance). Opinions hi ha , de tota mena, tot i qui pugui pensar que som Lo que faltava per a un qüè, tot i que l'expressió és un vial d'anada i tornada. Per això demano respecte i moderació malgrat desacords. Com he dit - second chance -

Anònim o la pena de no tenir personalitat (part 2)

L’anonimat es podria emmarcar dins moments puntuals de feblesa, de voler protegir les teves dades privades, la por d’assumir el teu error, les ganes de fer mal gratuïtament amb l’eina de la mentida. Com dic, en un moment puntual algú pot caure en aquest parany.

Bé, la cosa pot ser anecdòtica sempre que l'anonimat sigui constructiu. Es pot ser anònim amb l’altruisme envers altres persones o llocs. ( això és un bon anònim ).
Però hi ha que tenir cura quan un fa ús de l’anonimat com eina de menyspreu o insults .

Perquè?

És quan esdevé una malaltia que necessita tractament i ajuda. Normalment aquest tipus d'anònim viu en un món diferent, un món d’odi, tristesa, solitud, “ego-eclíptic”.
La veritat, si analitzes la situació d’aquest tipus d’anònim, l'últim que et ve a la ment és odi, doncs saps, que una persona per arribar a aquest estat, arrossega darrera seu, el fracàs i la desesperació de no haver sabut ésser una persona modesta i senzilla i que la prepotència i l’ego està corroïen el seu ser interior.

Homenatge a " Anònim Butanito" i la Oda del "ITO"

El butano-ito (también llamado n-butano-ito) es un hidrocarbur-ito saturad-ito, parafínico-ito o alifático-ito, inflamable-ito, gaseoso-ito que se licúa a presión atmosférica a -0,5 °C, formado por cuatro átomos-ito de carbono-ito y por diez de hidrógeno-ito, cuya fórmula química es C₄H₁₀. También puede denominarse con el mismo nombre a un isómero-ito de éste gas-ito: el isobutano-ito o metilpropano-ito.

Como es un gas-ito incoloro-ito e inodoro-ito, en su elaboración se le añade un odorizante-ito (generalmente un mercaptano-ito) que le confiere olor-ito desagradable-ito. Esto le permite ser detectado-ito en una fuga-ito, porque es altamente volátil-ito y puede provocar una explosión-ito.

Anònim o la pena de no tenir personalitat

L’anonimat es podria emmarcar dins moments puntuals de feblesa, de voler protegir les teves dades privades, la por d’assumir el teu error, les ganes de fer mal gratuïtament amb l’eina de la mentida. Com dic, en un moment puntual algú pot caure en aquest parany.
Bé, la cosa pot ser anecdòtica sempre que l'anonimat sigui constructiu. Es pot ser anònim amb l’altruisme envers altres persones o llocs. ( això és un bon anònim ).
Però hi ha que tenir cura quan un fa ús de l’anonimat com eina de menyspreu o insults .

Perquè?

És quan esdevé una malaltia que necessita tractament i ajuda. Normalment aquest tipus d'anònim viu en un món diferent, un món d’odi, tristesa, solitud, “ego-ecliptic”.
La veritat, si analitzes la situació d’aquest tipus d’anònim, l'últim que et ve a la ment és odi, doncs saps, que una persona per arribar a aquest estat, arrossega darrera seu, el fracàs i la desesperació de no haver sabut ésser una persona modesta i senzilla i que la prepotència i l’ego està corroïen el seu ser interior.