Un any

Fa un any del darrer post. Estic pensant en reactivar el tema .

Excuse me?

dimecres, 18 / març / 2009

Quant calleu sou encara millors.

Me gusta cuando callas, porque estas como ausente.

Així comença un conegut poema de Pablo Neruda.

Així és com haurien d’estar alguns que després de fer el ridícul per no haver celebrat el 75è aniversari del nostre poble, encara tenen el valor de dir textualment que van valorar no fer la festa per:

“que la festa fos en el mes d’agost amb poca afluència de públic per les vacances i la proximitat de la nostra Festa Major.”

SILENCI

ESCOLTEU AQUEST SILENCI

chasing mode

A picture for a hint

Once upon a time a man felt he was chased, and he was the aim of everybody else´s worries. He felt and still feels, and the feeling grows, as the center of the world. The nucleous where everything turns around him. The right of the saying, true or false, or what other insane thing. Yes indeed, is and enormous dissapointment, that someone as little as a chicken shit can be so evil. Have a fucking good day. Sorry I am not finish yet. The worst of it, is to write about things, turning them around, to make them look different than intendet.
Well I hope this helps to make you understand that you can´t blink an eye without thinking about someone else in negative. Go chase the horses then, and goes without saying, how pathetic is your post. Lets see if you, or someone else, gets it.

A picture for a hint.

Nota de premsa de MxV-ERC

Un altre ple ordinari sense cap proposta acceptada a l’ordre del dia de MxV-Esquerra

El passat dijous dia 3 es va celebrar el ple ordinari trimestral a Vallromanes. Un cop més de les cinc propostes que es varen presentar a discussió per el grup de l’oposició MxV-Esquerra, cap va ser admesa en l’ordre del dia.

Tot i que el Síndic de Greuges en una interlocutòria demanava a l’alcaldessa Maria Cabot que formés una comissió per tal de modificar el reglament municipal i així permetre que el grup de l’oposició pugui entrar resolucions, aquesta es va negar a acceptar una proposta que demanava justament això; la formació d’aquesta comissió.

Les raons donades en el ple per l’alcaldessa van ser del tipus; “ si fins ara no em acceptat cap proposició, el criteri no canvia i per tant tampoc s’acceptarà aquesta”

La proposta de resolució s’emparava en l’article 14 del reglament municipal on parla que el ple té competències per a crear comissions. Tot i això l’alcaldessa va negar la possibilitat de incloure aquest punt i va afegir que ella faria la comissió per “decret d’alcaldia” que la comissió estaria formada per 4 representants del govern i dos de l’oposició i que no estava clar que el ROM hagués de modificar-se.

Tot i això MesxVallromanes-Esquerra anirà a la comissió que l’alcaldessa es va comprometre a crear.

Les propostes de resolució no acceptades volien demanar:

La creació de la comissió per la revisió del ROM

La creació d’una comissió per conèixer el destí d’un material perillós retirat per els serveis municipals.

L’adequació dels accessos a l’escola

La implantació altre cop de contenidors de poda per evitar que les bosses s’acumulin fora dels contenidors de rebuig.

Vallromanes, 10 de juliol de 2008

Moltes Gràcies

MesxVallromanes-Esquerra vallromanes@esquerra.org

David Ricart tel. 670.77.26.49 Portaveu del Grup Municipal

Francesc Masip tel. 607.84.44.74 Regidor coordinador amb la premsa

carta als infants de Vallromanes ( el bloc de David Ricart)

El govern municipal de Vallromanes, és a dir l'alcaldessa i els regidors que li donen suport, van convidar fa pocs dies als alumnes de l'Escola Tres Pins a visitar l'Ajuntament. En aquesta visita no us ho van ensenyar tot,

ni tampoc us ho van explicar tot.

llegir tot l'article

Per cert nens, aquí teniu els 5 regidors que no hi eren

Començant per l'esquerra

Francesc Massip
Josep Sagarra
Jacint Borràs
Violant Mascaró
David Ricart

ulls que parlen

LuxúriaGolaAvaríciaPeresaIraEnvejaSupèrbia

Informació des de GEVA

El dia 10 de juliol al casal de Vallromanes hi haurà la trobada d'entitats i ciutadans interessats de la zona sobre l'Avantprojecte del Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona al Vallès (en tràmit de consultes fins el 28 de juliol).

Es fa extensiva aquesta invitació a tots els que hi puguin tenir interès .

Manifiesto por la lengua común

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid. La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pot ser-li suposada' als seus ciutadans'.

Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que 'posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte'.

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco. Això no és un boicot, sinó una vaga. Telecinco mai més!

PER A QUI NO HO SÀPIGA TELECINCO ÉS LÍDER D'AUDIÈNCIA A CATALUNYA; ELLS A CANVI D'AIXÒ S'ADHEREIXEN A UN MANIFEST QUE PRETÉN QUE EL CATALÀ (ENTRE ALTRES LLENGÜES) SIGUI RELEGAT I MENYSPREAT. SI ELS CATALANS ENS UNÍSSIM PODRÍEM ACONSEGUIR FER- NOS RESPECTAR; EN EL SEU DIA HO VAM ACONSEGUIR AMB LA MARCA 'PASCUAL', ARA ÉS HORA D'IMPEDIR QUE AQUESTS FEIXISTES QUE NO ENTENEN EL QUE SIGNIFICA EL RESPECTE A UNA LLENGUA IGUAL DE VÀLIDA QUE LA SEVA (AMB LA DIFERÈNCIA QUE ELLS ENS LA IMPOSEN A NOSALTRES), NI CONTEMPLEN UNA DIVERSITAT
CULTURAL, ENS SEGUEIXIN PRENENT EL PÈL. JA ESTÀ BÉ QUE ENLLOC D'ESTAR-NOS AGRAÏTS, VAGIN EN CONTRA NOSTRA ES CREUEN QUE PODEN TRACTAR- NOS AIXÍ I QUE DAVANT D'UN ATAC CONTRA LA NOSTRA LLENGUA ENS QUEDAREM IGUAL?? DEMOSTREM- LOS QUE NO I QUE HAGIN DE RECTIFICAR!!

DESPRÉS DE PATIR DIA RERE DIA LES BARBARITATS DE LA COPE, ETC. A SOBRE AIXÒ?? JA N'HI HA PROU!

Violant Mascaró

Raons que rimen ha donat la notícia

MxV-ERC informa en el seu butlletí

Primer aniversari

Ara fa un any, el 27 de maig de 2007, vam guanyar les eleccions municipals. 347 vots ens van convertir en la llista més votada, uns vots que representaven el 34% i que ens donaven 5 regidors, clarament per davant dels 3 d’IVALL i dels 3 de CiU.

La renovació va guanyar, però no tenir una majoria absoluta va facilitar el pacte entre IVALL i CiU, un pacte que consagrava la continuïtat de Maria Cabot d’alcaldessa. Només ens van faltar vuitanta vots. Durant aquest any que ha passat molts veïns ens han dit “si hagués anat a votar us hagués votat a vosaltres”. La nostra resposta no pot ser altra: “Doncs ja saps què toca fer el 2011!”.

Però encara som al 2008, i ens toca exercir l’oposició, controlar la gestió del govern. Si analitzem aquest darrer any, fàcilment s’arriba a la conclusió que ens trobem una bona oposició per a un mal govern. Estic molt orgullós del nostre equip, d’aquest grup municipal i dels companys i companyes que ens doneu suport.

Un grup que treballa, que prepara els Plens, que fa propostes i fa crítiques, que controla l’acció de govern i que està cada dia més ben preparat per governar bé Vallromanes.

David Ricart i Miró

llegir butlletí complet

Proper Ple Municipal:

Dijous 3 de juliol, a les 20h

És un Ple ordinari, s’hi poden fer preguntes.

La foscor a Vallromanes

Des de espai vallromanes aprenc d'un altre blog a la nostra vila. Benvingut! Sembla molt profund

Fer crítiques i rebre'n: Tota una habilitat social

Post a requeriment d' un ciutadà

Qui interpreta les crítiques com una oportunitat, com una informació útil que pot ajudar-nos a millorar? O, dit d'una altra manera, no som majoria els qui davant de les crítiques ens sentim atacats i accionem els nostres mecanismes de defensa, en comptes d'escoltar, reflexionar i extreure el que pugui aportar de positiu la crítica que ens fan? Efectivament, algunes preguntes ens despullen impúdicament, en la mesura que revelen greus limitacions que, de tan interioritzades com estan, ens semblen inabordables. Però no podem resignar-nos-hi, hi ha moltes coses a fer, també en l'àmbit de saber encaixar les crítiques i saber formular-les. Tendim a distingir entre les constructives i les que no ho són, però una crítica, independentment de la intenció amb què s'emet i fins i tot del seu propi contingut, ofereix una opinió diferent de la nostra, un punt de vista discrepant sobre el que fem o pensem. I, per això, mai manca d'interès i pot ser metabolitzada positivament, ja que podem interpretar-la com una informació que serveix com a contrast als nostres plantejaments. Sembla obvi que ens resultarà més fàcil assimilar les crítiques quan millor sapiguem formular-les nosaltres. Són dues habilitats socials, tan difícils l'una com l'altra, que ens ajuden a entendre els altres i a conéixer-nos millor. Sempre hi ha algú en qui fixar-se: persones que saben criticar sense acritud, crispació o tensions innecessàries, generant en canvi un ambient tranquil, racional i tolerant en què les idees es confronten pacíficament. Mostren una actitud de respecte i de comprensió cap a les actituds i els comportaments dels altres. I fins i tot davant fets intolerables que requereixen una crítica severa i rotunda, saben criticar amb rigor, riquesa de matisos i sentit de la mesura.

Què són les habilitats socials

Són comportaments que inclouen respostes verbals i no-verbals, que fan probable una conseqüència desitjable o l'evitació o retirada d'una altra d'indesitjable. Es tracta de destreses necessàries per a certes tasques i es refereixen a respostes relacionades amb la conducta social. El terme "habilitat" indica que aquesta perícia social no és una marca de personalitat, sinó un conjunt de respostes que es deprenen i s'associen a determinats estímuls. Una conducta socialment manyosa és "la que permet a una persona actuar en base als seus interessos més importants, defendre's sense ansietat inapropiada, expressar còmodament sentiments honestos o exercir els drets personals sense negar els drets dels altres" (Alberti i Emmons, 1978), i pot expressar-se per mitjà d'una comunicació verbal o no verbal.

• Comunicació verbal hàbil.És la que utilitza preferentment la primera persona (jo), resulta positiva (constructiva, oferix alternatives, esquiva els "peròs" i maneja la responsabilitat i no la culpabilitat), accepta opinions diferents, fuig de maniqueismes, és assertiva (expressa o defén una opinió sense por ni ansietat, sense conductes punitives o amenaçadores per als altres), empàtica (atén l'altre i no en fa judicis de valor) i respectuosa (amb les persones, no forçosament amb les idees, que hi són per a ser qüestionades).
• Comunicació no verbal hàbil. És la que atén i vigila el contacte ocular i l'expressió facial, la posició corporal, els gestos i el somriure, el volum, la inflexió i l'entonació de veu, la fluïdesa, la claredat i la velocitat del discurs, el temps de parla, les pauses i els silencis, i que gestiona adequadament el contacte físic, la distància i la proximitat.

Quan ens toca criticar...

Una de l'habilitats socials que més convé aprendre és el maneig de la crítica, a l'hora de fer-la i de rebre-la, ja que és una estratègia bàsica per a solucionar problemes i conflictes interpersonals.

I siguem conscients que les propostes de canvi poden ser acollides amb desgrat. L'ésser humà és un animal de costums, i un dels seus mecanismes més automatitzats és el de la resistència al canvi. Correspon, per tant, planificar una seqüència que faciliti l'acceptació de la crítica. En primer lloc, definim l'objectiu, aclarim el nostre comportament i calculem com fer la crítica, la forma o mode en què la presentarem. Després, descriguem la conducta o la situació que desitgem criticar, expressant-nos amb missatges en primera persona: són les nostres opinions, ni més ni menys. Posteriorment, podem suggerir o sol·licitar els canvis, que enunciarem de manera clara i precisa. Finalment, si s'escau, elogiem els canvis promesos o posats en funcionament valorant l'esforç que han requerit del nostre interlocutor, i agraïm l'atenció que ha merescut la nostra petició. De totes maneres, aquesta seqüència ha d'adaptar-se a les persones i al context en què realitzarem la nostra crítica.

Qui critica bé no ofèn, i tots tenim el dret a exposar les nostres opinions. Assegurem-nos que les nostres crítiques es basen en fets objectius i contrastats, perquè un error de matís pot llançar per terra tota l'argumentació. Centrem-nos en el que sigui fonamental, no pretenguem abraçar tots els detalls, i dirigim la crítica sempre a comportaments o actituds concrets. No desqualifiquem l'individu, sinó el que ha fet o ha dit, i siguem clars, concrets i específics, evitant generalitzacions, etiquetes i vaguetats. Si mentre exposem la nostra crítica sorgeixen obstacles, estudiem-los i seleccionem les habilitats de comunicació, verbals i no verbals, apropiades per a l'ocasió.

Fer crítiques constructives (resulten útils, no fereixen innecessàriament) i estar disposats a rebre-les equival a assumir que sobrevindran situacions tenses i que haurem d'articular les habilitats de comunicació que hem anat aprenent. No eludim aquestes situacions, perquè són oportunitats per a enfortir la nostra relació interpersonal, i així millorarà el coneixement mutu i s'enfortirà la nostra autoestima.

Quan toca rebre les crítiques

Rebre una crítica és gaudir d'una oportunitat per a aprendre. Escoltem amb atenció i agraïm aquesta informació que ens pot servir per a millorar com a pares, com a amants, com a companys de treball, com a estudiants, com a amics, com a fills..., en fi, com a éssers humans que viuen permanentment interrelacionats. No som perfectes, tots patim problemes i dificultats que de vegades ens bloquegen o ens condueixen a distorsionar la realitat, i fan que les nostres conductes no siguin les més apropiades ni les que nosaltres voldríem. No tinguem por a reconèixer els nostres errors, ja que només així aprendrem a afrontar-los i a millorar la nostra manera de ser i la nostra qualitat de vida. I tinguem present que qui no comet errors és qui no fa res, qui no arrisca gens o, pitjor encara, qui no es responsabilitza del que fa. Els errors, assumim-ho, formen part de qualsevol aprenentatge. I que algú ens els recordi o retregui forma part de la normalitat quotidiana, així de senzill.

Com afrontar les crítiques:

• Escoltant atentament.
• Mostrant el nostre acord total o parcial amb el que ens diuen i agraint l'aportació que sempre comporta una bona crítica.
• Comprometent-nos a rectificar el que entenguem i reconeguem millorable, o, si ho necessitem, sol·licitant alternatives al nostre interlocutor.
• Expressant els nostres sentiments (algunes crítiques senten malament, perquè ens semblen exagerades o enunciades incorrectament), distingint sempre el fons de la crítica de la forma en què ens l'han presentada.
• Negant amb assertivitat (sense ferir l'altre ni crear-li incomoditat) les imputacions que creiem improcedents o inadequades.
  
  
  
  

  G.M.

  
  
  Post a requeriment d' un ciutadà
  

Sant Joan i els porcs

Un altre any hem gaudit de la revetlla de Sant Joan. La nit més curta de l'any. Vallromanes ha estat de festa aquesta passada nit i ens ho hem passat força bé. Les pèrdues aquest any han estat mínimes, un forat a la persiana causat per un petard que a més va deixar la rajola negra, i els porcs que han deixat els petards o el que queda de les caixes buides, al ben mig de la plaça can Poal. Vaig presenciar com els petards esclataren en totes direccions, casa meva feia de pared natural on molts petards anaven a parar ( Jo, era a la plaça ballant i mirant l'espectacle ). El que em deixà de pedra, va ser la poca supervisió dels pares, els quals miraven cofois el seus hereus posant en perill tot el que estava a la plaça can Poal. Un d'ells ex-regidor , amb orgull de veure com el seu fill participava en deixar la plaça ben emmerdada. Res en contra de tirar petards, això si, jo per exemple vaig tirar junt amb els meus fills i uns amics uns 400 petards, recollint desprès la merda que hi havíem deixat. Hem de gaudir però amb seny i educació ambiental. Ara potser he de mirar si l'ajuntament és responsable subsidiari dels danys a la persiana.

whatta heck

The great and best nation of the world (según Pau Casals)

También conocida como Estatutolandia o Marbeluña, el Principat es un pedazo de tierra de categoría indefinida según los españoles (los españoles no se han enterado si es nación, comunidad nacional, comunidad de vecinos o simplemente, més que un club). Existen rumores de que Chuck Norris proviene de este pedazo de tierra.

LLEGIR +++++++++

Envidia: una competición en la que siempre se pierde

Post a requeriment d' un ciutadà

Tras uno de los sentimientos más comunes y más perniciosos, se esconden complejos y frustraciones que se pueden superar valorando más lo que tenemos y a las personas que nos rodean

La envidia es un sentimiento tan universal como pernicioso. Todas las personas, en mayor o menor medida, sufren en algún momento de su vida la agobiante sensación de entrar, de forma espontánea e irrefrenable, en una competición con el otro en la que siempre se pierde. Colocamos a la persona envidiada en una posición de superioridad, abundancia y bienestar. Como consecuencia de esta exaltación de lo que un tercero tiene o es surgirá la impotencia, la frustración, el desánimo y la creencia de ser inferior. La rabia y la ira acompañarán esta vivencia y mantendrán en una insana dependencia al envidioso del envidiado. Es lo que viene a decir el prestigioso psicoanalista Harry Snack Sullivan en su definición de la envidia: "un sentimiento de aguda incomodidad, determinada por el descubrimiento de que otro posee algo que sentimos que nosotros deberíamos tener".

Sus demandas muestran sus carencias

Como consecuencia de la exaltación de lo que un tercero tiene o es, surgirá la impotencia, la frustración, el desánimo y la creencia de ser inferior

El discurso del envidioso es repetitivo, monocorde y compulsivo sobre aquello que envidia y con lo que compite. Sabemos cuáles son sus carencias a partir de lo que envidia. El objeto de la envidia no tiene por qué ser una persona concreta, también puede ser un "ideal" que se nos ofrece como modelo a imitar y que se le reviste de valía.

La vida de una persona envidiosa no gira sobre su propia realidad, sino sobre lo que desearía, sobre lo que no tiene, sobre lo que le falta. La insatisfacción y el vacío es un continuo que le impide gozar de su vida real. La tristeza y el pesimismo le privan de la espontaneidad y la alegría. No sabe reírse con otras personas ni de sí mismo. Sólo lo hace con mofa y desprecio hacia los otros.

Del victimismo a la altanería

Este comportamiento genera, entre otros síntomas, ansiedad generalizada, trastornos del apetito y sueño y diversas alteraciones dependiendo de cada persona. Incidirá también en su actitud ante la vida, moldeando unas formas de convivencia en relación con los otros que van desde figurar como la constante "víctima", hasta mostrarse continuamente a la defensiva, actitud que se traduce en maneras irónicas, altaneras, frías, distantes y en ocasiones hirientes, de menosprecio y crítica negativa.

Sentimiento no reconocido

La persona envidiosa no suele reconocer su envidia. Se resiste a hacerlo y no hay nada que más le hiera y descalifique que intentar hacerle ver que la tiene. Hay que tener en cuenta que detrás de la envidia se halla:

• Un sentimiento de inferioridad e inseguridad.
• Una incapacidad de reconocer las limitaciones personales, asociándolas a signos de debilidad.
• Una negación total de que la infelicidad no se debe a lo que no se tiene, sino a la falta de aprecio de lo que sí se posee.
• Una falta de compromiso y responsabilidad con la propia vida. Pendiente de la vida de otros, no se asume la propia.

La "envidia sana" no existe

Este sufrimiento secreto por el bien ajeno, que todos hemos sentido en alguna ocasión y que nos ha traído más de una incomodidad, disgusto y dolor, siempre es negativo. La conocida como "envidia sana" no existe. Es un sentimiento que debe ser aceptado como uno más de los que sentimos. La preocupación llega cuando la envidia se convierte en patológica e interfiere en la vida de la persona, cuando ese sentimiento posee al individuo, merma su autoestima y le incapacita para llevar una vida saludable.

Actitudes ante la envidia

Prevención

Como sucede con todo sentimiento insano, es conveniente mantener actitudes preventivas, de forma que no lleguemos a padecer de manera obsesiva sus efectos. Una buena prevención ante la envidia iría encaminada a :

• Favorecer la confianza básica en uno mismo y en los demás.
• Conocer las limitaciones y potencialidades que tenemos, aceptándonos como somos.
• Pensar que hay cosas que podemos cambiar y otras que no.
• Aprender a valorar con precisión la propia competencia, sin infravalorarse ni sobrevalorarse.
• Acostumbrarse a centrar la atención en los aspectos más positivos de la realidad.
• Estimular la empatía, es decir, la capacidad para ponerse en el lugar del otro.
• Establecer relaciones adecuadas y satisfactorias con los iguales.
• Aprender a relativizar las diferencias sociales y adquirir habilidades para elegir adecuadamente con quién, cómo y cuándo compararse.
• Aprender a relativizar también el éxito.
• Analizar el progreso personal mediante la comparación consigo mismo, no con otros.
• Aprender a dar y pedir ayuda, a colaborar y compartir. Permite adquirir habilidades con las que resolver los conflictos que origina la envidia.

Superación

Para gestionar y superar la envidia, nada mejor que replantearnos algunos principios clave, que son los que nos ayudan a disfrutar de un mayor equilibrio y a vivir de forma más serena y gozosa:

• Pensar que no estamos perdiendo nada cuando a otras personas les va bien.
• Darnos cuenta de que si queremos ser nosotros mismos, el único punto de referencia de superación somos nosotros. No necesitamos compararnos con nadie más.
• Apreciar el valor de nuestra vida y mostrarnos agradecidos de tenerla.
• Alegrarnos de lo que tenemos. No vivir pendientes de lo que no tenemos.
• Redescubrir día a día lo que nos rodea: las personas, el paisaje, las pequeñas cosas que nos hacen más fácil la vida...
• Y lo más difícil, pero alcanzable: sentirnos felices por la buena suerte de los demás, porque, en definitiva, vengan de la mano de otros o de las nuestras propias, de lo que se trata es de vivir el mayor número de momentos de felicidad y alegría.
  

G.M.

Post a requeriment d' un ciutadà

disfressa

Un dia, un ase va trobar un paquet en el camí. Per a la seva sorpresa, va descobrir que contenia una pell de lleó. L'ase es va posar tan content que es va vestir amb la pell mentre exclamava:

- Magnífic! Just el que buscava!

I tot seguit se'n va anar a admirar el seu reflex a l'aigua d'una deu propera.

-Ara sóc un lleó! Ensenyaré a tothom a no riure's de mi mai més! - I dit això l'ase es va encaminar cap al bosc amb aire de superioritat.

El primer animal que es va trobar va ser un porc senglar. El pobre senglar es va espantar de tal manera que va sortir cames ajudeu-me, es va estavellar contra un arbre i va caure sense sentit.

- Com n'és de divertit! - va exclamar l'ase tot satisfet de la seva disfressa.

Poc després, es va creuar amb una guineu que, al veure'l, es va quedar petrificada de terror.

- Senyor lleó! Vós sou un animal digne i noble! Us ho suplico! no em devoreu! - va implorar la guineu.

En poc temps el bosc sencer era pres d'una gran confusió a causa d'aquest fals lleó. Atemorits, els micos volaven de branca en branca i els conills fugien.

- Com m'ho estic passant de bé! - es va tornar a dir l'ase per a ell mateix - Si rugís com un lleó, encara els faria més por!.

I es va posar a rugir .. o com a mínim això pensava ell! Perquè el seu rugit semblava més aviat un bram!

- Escolteu, escolteu tots! El lleó no rugeix, sinó que brama! - va exclamar un ós rentador - No és un lleó, si no un ase disfressat de lleó!

I fou així com els animals del bosc descobriren l'engany de l'ase!

Una disfressa pot enganyar un ase, però no les seves paraules

què hi passa al Casal? ( (Article de David Ricart)

16.06.2008 | 23.26 h

En un any de mandat d'aquest govern municipal hem vist com dimitien dues directores del Casal. Dues persones que havien demostrat la seva validesa al capdavant del Casal i que s’han deixat marxar. En aquest mateix any, hem vist passar pel bar del Casal tres adjudicataris diferents, Hem sabut també de l’existència de queixes de diverses persones usuàries i col•laboradores de les activitats del Casal.

Davant d’això la nostra obligació, com a grup a l’oposició, és demanar explicacions a la Regidora de Cultura i això és precisament el que hem fet. Hem demanat explicacions sobre els diversos aspectes que al nostre entendre evidencien una mala gestió del Casal. La regidora en qüestió se’ns ha ofès, s’ho ha pres com un atac personal. S’equivoca, en comptes d’enfadar-se i de, fins i tot, fer això tant lleig de criticar públicament a qui ha tingut com a directora, el que hauria de fer és analitzar perquè passa tot això i preguntar-se si ella no en té alguna responsabilitat. La gestió dels recursos humans és complexa i cal tenir habilitats per a portar-la correctament. D’altra banda, el que seria estrany és que l’oposició no preguntés pel cost de l'acte de presentació d’un llibre, del que n'és coautor el marit de la regidora.

Hem millorat

El contrato en sí pertenece a la población de Casasimarro (Cuenca-Castilla la Mancha) en la época de Alfonso XIII y el Golpe de Estado de Miguel Primo de Rivera (padre) contrato que me ha llegado a mí sin saber quién es el remitente originario, pero aunque creo que no he aprendido a adjuntarlo para envíos a Web, tal cual viene impreso, espero que a través de correo lo sepa hacer llegar, ya trascrito: No he podido enviar archivo adjunto con la carta del contrato, tal cual, porque al escanearlo se me sube a 22 MG y no ando ducho "en rebajas de verano", aún así voy a intentar copiar el contenido textual y exponerlo a posibles interesados, aunque para ello deba eliminar sellos e impresiones tipográficas de origen:

Escuela Pública de niñas. Casasimarro (Cuenca)

*** T. E. Castilla la Mancha

CONTRATO DE MAESTRAS - 1923

Este es un acuerdo entre la señorita................. , maestra, y el Consejo de Educación de la Escuela................... por la cual la señorita................. , acuerda impartir clases durante un periodo de ocho meses, a partir del........ de septiembre de 1993. El Consejo de Educación acuerda pagar a la señorita............ la cantidad de ( * 75 ) mensuales.

La señorita.............acue rda:

1.- No casarse. Este contrato queda automáticamente anulado y sin efecto si la maestra se casa.

2.- No andar en compañía de hombres.

3.- Estar en su casa entre las 8:00 de la tarde y las 6:00 de la mañana, a menos que sea atender en función escolar.

4.- No pasearse por heladerías del centro de la ciudad.

4.- No abandonar la ciudad bajo ningún concepto sin permiso del presidente del Consejo de Delegados.

6.- No fumar cigarrillos. Este contrato quedará automáticamente anulado y sin efecto si se encontrara a la maestra fumando.

7.- No beber cerveza, vino ni whisky. Este contrato quedará automáticamente anulado y sin efecto si se encuentra a la maestra bebiendo cerveza, vino o whisky.

8.- No viajar en coche o automóvil con ningún hombre, excepto su hermano o su padre.

9.- No vestir ropas de colores brillantes.

10.- No teñirse el pelo.

11.- Usar al menos dos enaguas.

12.- No usar vestidos que queden a más de cinco centímetros por encima de los tobillos.

13.- Mantener limpia el aula.

a) barrer el suelo al menos una vez al día.

b) fregar el suelo del aula al menos una vez por semana con agua caliente.

c) limpiar la pizarra al menos una vez al día.

d) encender el fuego a las 7:00, de modo que la habitación esté caliente a las 8:00, cuando lleguen los niños.

14.- No usar polvos faciales, ni maquillarse ni pintarse los labios.